D’una manera senzilla ens acosta aquest llibre, a través de la visió d’un nen, a l’horror que van ser els camps de concentració. Sobte que, contrari al que normalment estem acostumats, trobar-nos llegint la visió que tenien els nacis dels camps, i veure que a vegades els mateixos alemanys eren presoners d’altres alemanys.

El llibre és de lectura molt ràpida, a mi m’agrada especialment com l’autor repeteix les mateixes frases una vegada i una altre al llibre, donant un toc curiós a la manera en que està redactat el llibre.

Una tecla del meu portàtil va morir fa uns dies, així que vaig comprar un nou teclat i avui l’he canviat.

El procés no ha estat difícil, sobretot ha sigut curiós. Us deixo unes imatges del canvi:

Un llibre que em van regalar i venia molt ben recomanat, que no decep a les expectatives.

Els personatges són increïblement surrealistes i això li dona un toc especial al llibre que et fa donar gràcies de que no hagem de conviure al mon real amb gent així, tot i que crec que algun o altre n’hi ha d’haver-hi per aquí.

La lectura del llibre és lenta basicament perquè la lletra és petita i et sembla que no arribaràs mai al final, això si, no tens moment per avorrir-te. A cada pàgina hi ha una aventura o altre, fent que al final del llibre tinguis un coneixement dels personatges que et semblen de la família.

Els moments còmics i inversemblants es succeeixen a un ritme que no creus possible que a la pàgina següent es superin, però ho fan. La imaginació de l’autor és brutal.

Una bona lectura per desconnectar i passar l’estona en qualsevol altre lloc de la vostra imaginació.

Per tota aquella gent cansada de que s’acabin les piles a mitja partida de la wii arriba: “Blue Light Charge Station”

La solució definitiva a la batalla de les piles

Com arribar al punt de sortida: Agafar la carretera cap al Pla de Manlleu, continuar fins arribar al creuament amb la carretera de pontons i continuar cap als Ranxos de Bonany. També es pot agafar la carretera de Pontons i continuar fins al creuament dels Ranxos. Continuar fins que trobem una bifurcació. Agafar el camí que ens queda més a l’esquerra, els primers 10 metres són asfaltats la resta es de terra. Continuar uns 3 o 4 kilòmetres, camí no apte per cotxes baixos, fins que trobem un creuament gran on hi ha lloc per deixar el cotxe.

Ruta: Continuar uns metres més pel camí per on veniem en cotxe tot seguin les marques vermelles i blanques del GR 172. A molt poca distancia trobarem el camí a la drets per fer el cim marcat amb línies verdes i blanques. Un cop a dalt continuar pel camí ample que discorre per l’altre cara de la muntanya fins que arribem a un altre camí, agafar cap a la dreta. Continuarem un troç més fins que ens trobem el cartell de Roca Seca on girarem a l’esquerra. A partir d’aquest moment ens mantindrem pel cami ample i sempre agafant la dreta per anar rodejant la muntanya.

Després d’una forta pujada ens trobarem una altre vagada les marques vermelles i blanques, agafar el caminet de la dreta i continuar fins que tornem a ser al cotxe.

Durada: Amb un parell de parades de 5 minuts per agafar forces vam tardar 2H i 30min.

Imatges de la Ruta:

Ruta a peu per pujar al cim del Montmell.
Per arribar-hi podem anar pel Pla de Manlleu agafar la carretera d’Aiguaviva i continuar fins trobar la carretera de la Juncosa, passats 2-3 km trobarem una forta pujda, a dalt hi ha una zona on aparcarem el cotxe.
Una altre ruta es anar a la Bisbal del Penedès i continuar cap a la Juncosa, abans d’entrar al poble a la rotonda sortir la primera sortida. Continuar 2-3 km fins a la forta pujada on aparcarem el cotxe.

La pujada comença amb un camí ample però enseguida passa a ser un carrerany. Al principi la pujada es dura, però a mesura que avancem es va fent més lleugera i el paisatge acompanya. Per pujar a un ritme lent és necessita 1H i 15 min per assolir el Cim.

La baixada serà pel mateix camí, necessitant només 45 min.

Tot el camí esta marcat amb senyals.

Unes imatges de la Ruta:

Aquesta és l’ultima adquisició de la Família Català, tota una senyora tenda per anar de campig. És enorme, però alhora fàcil de muntar.
Ja podeu anant pensant destinacions on instal·lar el camp base.

I un capritx per donar un toc més rústic a la tenda

L’altre dia a casa hem van dir com era possible que:

Un tècnic com tu no tingui tornavisos

Així que avui m’he trobat amb aquest magnífic regal:

Quina Passada! Són Genials!! Ja no hauré de demanar més els tornavisos perquè tinc els meus propis