He descobert un “programilla” nou que he trobat interesant i  us en faig una petita explicació per tots aquells que no el coneixeu.

Es diu GmailDriver i serveix per utilitzar una compta de correu Gmail com a una “unitat extraïble”

doble clik a la icona i ens identifiquem

un cop ja hem entrat ens queda com un altre “disc dur” i ara ja es qüestio de arrastrar, enganxar o borrar el que vulguem com en qualsevol altre carpeta.

podem arrastrar carpetes

i podem veure el seu contingut

Si entrem normalment a la nostra compta de correu ens apareixen els documents:

Aquest sistema és util per guardar dades temporals o fitxers que necessitem tenir al correu i no pas com a disc dur, ja que no podem modificar les dades, per modificar-les les hem de baixar, modificar, i tornar a pujar.

Si pensem que cadascú de nosaltres té aproximadament 50 comptes de gmail (i que cadascuna d’aquestes alhora en té 50 més…. bueno això ja és una paranoïa i ho deixem per un altre dia…).
Amb les 50 comptes que al dia d’avui són de 2219MB fan un total de 110950 MB (aprox 110GB) que no estan del tot malament i en aquest moments no estem utilitzant.

Amb tot aquest espai lliure ja s’esta començant a utilitzar per a fins no tant legals….

Fa uns messos ja vaig fer un post sobre el rebut del teletac, però és que ara s’en  mereix un altre.
Per començar el rebut ve a mig mes, així directament per fotre, quan ja no esperes cap més rebut, patapam teletac al canto. Oooh! però que veuen els meus ulls, hi ha una novetat, en l’últim rebut m’han aplicat un descompte de 0,15€, increïble, impensable, extraordinar-hi els de ACESA s’han després de 15 dels seus apreciats cèntims, per mi que s’han tornat bojos, tarats…
En els últims cinc messos m’he gastat 319,45€ (que hauien estat 319,60 sense descompte) en els seus peatges repartits per tot catalunya, poca broma, i es dignen a fer-me un abonament de 0,15€, estic indignada, segur que els ha portat més gastos administratius que no pas els 15 centims que m’han descomptat, ja es podien estalviar la feina fins que no facin uns descomptes raonables o com a mínim dignes, que fins i tot els del super del poble fan ofertes més temtadores.

Per mi que s’han equivocat i en el próxim rebut em reclamen els 0,15 més interesos.

OOohh quina euforia!! i quina festa, nono festa no, MEGAFESTA, ai! i arriba el moment perillós en que els jugadors agafen el micro i que si visca el barça, sou collonuts… més visca el barça, per alla salta un visca catalunya, i entremigs de tot això és cola un  “i continuem caminant cap a ítaca” i tu des del sofà no t’ho penses ni un segon i contestes “CONTINUEM CAMINANT CAP A  ÍTACA” haviam si cola i ningú pregunta res i tu quedes com un rei,  amb cara de saber que vol dir que pa tonto otro, ja buscarem al diccionari que vol dir demà. Que venin de l’Oleguer (oleguer solidario, reparte tu salario) poca broma que segur que aquestes paraules amaguen darera tota una metàfora recargolada amb algun significat, el que passa que ens va agafar per sorpresa i no estavem preparats, així pq la próxima vegada no ens passi he fet els deures i una petita investigació sobre ítaca. I és que ítaca, suposo, no va ser la primera paraula que se li va venir al cap, i si va ser així que s’ho faci mirar, pq era una paraula ben elegida.
Resulta ser que ítaca és una illa grega, de les illes jóniques, i que té a veure això amb el fútbol? doncs de moment poca cosa. En aquesta illa va nèixer Ulisses (també conegut com Odiseo), doncs Homer en el seu llibre de la ODISEA explica com Ulisses fa un llarg viatge amb moltes batalles per al cap de deu anys tornar a la seva natal ítaca fet tot un heroi.

Jo la relació que hi veig es que al final després de cinc anys sense poder  celebrar una lliga han tornat victoriosos a casa amb la copa. S’acepten altres propostes. El misteri espero que es resolgui aquesta nit en el programa especial d’aqueta nit, si.. un altre especial.

Per la próxima vegada, és a dir l’any que ve, jo proposo un “visca nosaltres que som els millors” així clar i descarat

I és que les meves vacances forçades s’han acabat, torno a la vida laboral…..a HP, si ja ho sé l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Per aixó espero que sigui una estada mooolt curta fins que trobi la feina ideal, que alguna coseta hi ha, i encara tinc esperances.
Mentrestant estaré passant l’estona allí, mai millor dit, i ja sabeu una altre vegada a fer torns, i cap de setmana, ara m’han canviat l’horari i de cada tres setmanes en treballo 2, així que guanyo una mica de temps.
Ja us explicaré com va tot.

Ahir pels que no ho sapiguen ahir vaig fer una ruta en 4×4 des de l’Arboç fins a Montblanc per camins. Com que es va a grans velocitats, no és que anessim a 120 km/h, però si més ràpit de lo que normalment es va, enganxes tots els clots del camí, és a dir, dins del cotxe no pares quiet ni un moment. Moltes estones la polseguera ens impedia veure més endavant del cotxe que ens precedia, però d’altres vam poder contemplar amplies vistes des del cim d’algunes montanyes.

Aquesta foto correspon al moment en que en arribar al cim, on hi havia una torre de vigilancia de fa uns segles, haviem de donar la volta per agafar un altre camí, ja que aquest acaba a la torre.

Tinc un video grabat des de dins del meu cotxe pq us pogueu fer una idea, el que passa és que no tinc lloc per ficar-lo, així que si algú el vol veure envieu-me un mail.

Jo m’ho vaig passar molt bé, és una activitat divertida a l’aire lliure, i sempre respectant el medi.

Anna

Avui en dia costa molt mirar una pel·lícula i que ens sorprengui, el problema és que ja esta tot inventat. Costa trobar una cosa innovadora, i innovadora només ho és una vegada i de pel·lícules s’en fan dues centes en un any.

Avui he tingut l’oportunitat de veure SAW, ja feia dies que hi anava al darrere i no tenia temps. Havia sentit (o llegit) que tenia una bona crítica, però a vegades penso que els crítics de cinema no tenen els mateixos gustos cinéfils que jo, així que no fer-se masses il·lusions abans de començar la projecció. La pel·licula no decepciona gens, una bona història, moments d’intriga, una mica d’acció, i una desconeixença total de qui es, pq ho fa i com ho fa…. fòrmula màgica per tenir un thriller.

No us deixeu les crispetes.