Ara que ja fa uns dies que estic a la nova feina, des del 3 d’octubre, ja us puc anar explicant com va tot per aquí.

Primer de tot, i és essencial, està situat a 10 minuts de casa si no troba trànsit cosa poc freqüent a la N-340 i acostumo a tardar uns 15 minuts.
Faig jornada intensiva de 7.30 a 15, es a dir casi horari de banc i tb faig les mateixes festes

Puc anar a dinar a casa cada dia, això ho començareu a notar d’aquí unes setmanetes i no serà pq sigui hivern i porti jersey…

Trobo a faltar la tarjeta de identificació, aquí també hi ha control a l’entrada però només vaig haver de dir el primer dia que venia a treballar i des de llabors ja hem coneixen i em saluden pel nom, tot un canvi.

El menjador, per esmorzar res de màquines de vending, tb n’hi han, però si veiessiu els entrepans que fan aquí no menjarieu res de la màquina. A apart dels entrepants, i entrepans calents també hi han plats cuinats que per mi seria casi un dinar… per exemple els dijous hi ha fideua, tb he vist carn arrebosada, patates fregides, beicon, salsitxes, ensaladilla, pinxitos, la gent aquí no està per tonteries a l’hora d’esmorzar. A part només es pot pagar amb targeta de la CAIXA PENEDES, per tant de moment tinc que baixar amb algú quan vull consumir. Per cert com a veguda també és pot agafar vi blanc o negre.

Fil musical, a tot el recinte hi ha fil musical, que esta bé tenir-lo fins que escoltes el bustamante :S per sort està bastant fluixet.

No puc tenir msn. Hem passo tot el dia navegant per internet i fent coses varies però no puc tenir el msn… tot són formes de perdre el temps.

Tinc telefon amb auricular i micro, semblo tota una telefonista professional parlant de teléfon, no tinc cobertura de mòbil, per si algun dia hem truqueu i no contesto, ja us enviaré el meu número de la feina. De moment la forma més pràctica de posar-vos en contacte amb mi és per mail, sempre contesto, tard o d’hora.

Els de la feina no han vist LOST ( I ara amb qui comento els episodis). Tampoc són adictes a les series. Tampoc els agrada veure-les en VO

L’enric hem comprendrà–> el tio que m’està donant el trainig té un ibiza i té una mica, només una mica, el síndrome de “amigo de los niños” però sense cridar.

De moment és tot el que he pogut observar, ja faré una segona part quan surtin coses noves.