Aquí en tenim una altre que s’uniex al club!!!!

Que dir de la fantàstica festa que va organitzar, hi van haver moments de tot…

Això del EyeToy és un gran invent, a part de passar-ho bé sempre aconsegueixes unes fotos molt bones, per no parlar dels videos

I després de tant d’esforç s’havien de recuperar les forces i que millor que una raclette, i sino mireu:

I no ens hem d’oblidar de les postres!!!!

unes broxetes de fruita amb xocolata mmmmmmmm

En definitiva que ens vam possar les botes

Doncs això és el que vaig fer dissabte

Aprofitant que l’Elena estava per aquí vam fer una mica de turistes. Per no visitar una cosa molt típica de la zona primer ens vam desplaçar fins a Cardona on hi han unes mines de sal. Ho tenen molt ben montat per les visites, les antigues instal·lacions serveixen com de museu i exposició. Com que va fer sol era molt agradable passejar per la zona enjardinada que comunicava els diferents edificis.

Un cop va ser l’hora d’entrada del grup a les mines ens van fer pujar en uns 4×4 pickup on a la part posterior estava habilitada per portar gent. Un viatge curt però molt divertit fins a l’entrada de la mina. Allí ens van provisionar d’un casc.

De l’interior de les mines no hi han fotos, perque no en deixen fer però estava molt bé, una mica curt el recorregut. La part que ens van deixar veure era una zona on feien les proves abans de fer-ho a les galeries inferiors de la mina. Hi ha un troc de mina que les parets són de sal comuna. Les zones més internes són d’un altre tipus de sal, té un color ataronjat molt xulo.

Imatge de l’exterior de la mina, és tot sal, encara que no es de color blanca un cop t’aproximes a la paret veus tot de cristalls de sal. Al terra si que es pot veure clarament la sal.

A la tarda vam anar a Montserrat, mira que feia anys que no hi havia estat, i com a canviat tot, basicament hi havia el 50% de la gent que era extrangera! abans només trobaves catalans. I continuen havent-hi les paradetes de mel i mató, però les botigues de soubenirs han proliferat.

A part de visitar el que es en si montserrat també vam fer una de les rutes per caminar, han adequat alguns camins de la montanya per poder fer excursions per la zona.

Vam poder veure el nou cremallera, encara que no hi vam pujar.

A que es veu maco des d’aquí Montserrat? Doncs s’ha de caminar una mica per arribar a aquest magnífic mirador. L’esforç val la pena.

Dissabte vam tornar a esquiar i podriem casi si dir que serà l’últim dia de la temporada.

Com que hem tingut molts dies dolents us deixò una foto nevant.

Doncs que aquest cap de setmana va fer vent, moooolt de vent i mira que li va passar al mega pi de costat de casa:

Entre que li van tallar gran part de les branques l’any passat i el vent de l’altre dia casi ja no sembla ni un pi

Sort que va caure cap l’altre cantó i no sobre casa nostra, ja hem vaig a mitja nit sense sostre….

No sé vosaltres quin sistema teniu per saber quins episodes heu vist. Si només segueixes un parell de series la cosa no és massa difícil, però quan són unes quantes més la cosa es complica.

Des de fa uns messos m’ajudo d’una web que té practicamemt totes les series i shows més importants actualment. Pots crear la teva llista i et diu el pròxim dia d’emissió i l’episodi. És molt útil per saber quin dia tens que buscar els links o si aquesta setmana no fan episodi. S’ha acabat el paper i llàpis.

Fins aquí bé, però faltava alguna cosa més, fins que fa uns dies va sortir la nova característica de llista de coses a veure, ara aquesta web ja és perfecte. Només falta portar una mica de control.

Us recomano que passeu a donar-hi una volta, per cert a la pàgina d’inici hi han algunes notícies, normalment coses curioses, videos i altres coses per l’estil.

Nois estem a punt de tancar el cicle!! ja queda poc.

Per cert ivo, la pròxima setmana serà el post XXX ja pots anar preparant algun comentari

Tranquils que el vaig poder recuperar.

Primer de tot començarem cronològicament. El divendres després de sortir de treballar a les 15 va començar un cap de setmana d’esquí amb la gent de la feina, de les 24 persones que érem en coneixia 4 abans de marxar (de la gent que marxava el divendres només en coneixia 2 :S) i al tornar pràcticament a totes, així que l’objectiu principal està complert, un punt per mi!

Doncs res, a les 14:30 ja teníem els cotxes carregats i la gent repartida en 5 cotxes i cap amunt falta gent. Ruta habitual quan un va a esquiar, A2, parada a Lleida i quan ja es començava a fer fosc la N-230 direcció Vielha. Carretera de corbes, una nit fosca, catacrok cop de volant a l’esquerra, a la dreta, avancem uns metres i el cotxe es para. Cinc cotxes parats entre dues corbes, no era massa bon lloc per parar, hem atropellat algun animal de dimensions d’un gos o jabalí, el cotxe no arranca, avisem a la grua, tardaran uns 30 min, avisem a la guàrdia civil (estàvem a huesca, hi ha troços de la carretera que canvien de província) tardaran 2 H. Per casualitat passa un cotxe dels Mossos d’esquadra i ajuda una mica amb el trànsit. Descobrim que el que hem atropellat és un gos.

La gent comença a treure armilles grogues, surten com bolets per tot arreu, arriba la grua, carrega el cotxe, em recol·loco en un altre cotxe, sort que anàvem 3/4 per cotxe. Arribem al taller, allí ens diuen que l’endemà s’ho miraran per tant hem de descarregar i reorganitzar totes les bosses i esquís en els altres cotxes, tothom agafa alguna cosa i pràcticament amb 1 minut ho tenim tot recol·locat, perdo de vista totes les meves bosses, només tinc localitzats els meus esquís ja que a la gent li dona una mica de cosa el porta esquís i hem vaig passar tot el cap de setmana mount/umount porta esquís.

Em torno a recol·locar en un altre cotxe amb quatre companys de la feina i una de dues, o jo tinc una mala memòria que espanta o allí dins treballa molta gent i és impossible recordar totes les cares, deu ser la primera pq ells si que hem tenien localitzada

Arribem a la casa, nois aquesta gent porta una organització que en alguns moments supera la nostra i mira que nosaltres ja portem un rodatge! Per sopar no vam menjar macarrons però si un plat de pasta, això deu ser universal.

L’endemà lo típic, esmorzar, carregar cotxe, llogar esquís i ski ski skiiiiiiiii. Pega: un temps infernal. Boira, molta boira, va nevar tot el dia, i també feina una mica de vent. Al matí tothom va esquiar, però a mesura que anava passant el dia vam anant perdent gent cap a la cafeteria. Només vam parar 10 min per menjar alguna cosa i continuar esquiant.

Al final vam quedar dos grups, en total 5 persones, el meu grup èrem tres i quin nivell tenien!! (però no hem van deixar enrere ) Vaig gaudir al màxim les baixades que vam fer nosaltres sols, tot i la boira.

ATENCIÓ MOMENT DEL DIA: vam fer una mica fora de pistes, la neu era recent caiguda i continua caient, al principi genial, cap problema fins que vam arribar a una pendent, jo crec que era més aviat una paret, però bueno que hi farem de mica en mica i cap avall. Zas, Zap, paro, perdo l’equilibri i caic d’esquena fins abaix, m’aixeco, estic bé, els altres dos han tingut una bona perspectiva de la caiguda, m’estaven esperant a que jo baixes. He perdut un esquí miro amunt, no és gaire lluny així que pujo una mica i ja està. Tornem a fer la mateixa pista  i el fora pista. Zas, Zas, Zas (un de més) i croqueta va, aquest cop de cul. He tornat a perdre un esquí miro amunt:

Si! allò d’allà dalt és el meu esquí!

Intento pujar a buscar-lo però fallo en l’intent, així que decidim que els altres tornaran a pujar i jo m’espero amb l’altre grup de dos que ens havíem ajuntat en el que havia de ser l’última baixada.

De cop apareix un esquiador intrèpid que fa el mateix fora pistes, així que li demanem que el baixi i ell tot amablement i amb l’esforç ho aconsegueix, poso l’esquí i tirem avall per aconseguir els altres. Tornem a fer la mateixa pista, aquesta vegada per alleugement dels altres no faig el fora pistes.

Segons els meus companys de feina tinc que millorar la cunya, es que encara no la domino (és una broma que hem van fer els que estaven deixant la cunya, ells si que la dominen, i pq era la primera vegada que anava a esquiar amb ells). Amb els comentaris que vaig rebre crec que vaig superar les seves expectatives de nivell d’esquí També els va sorprendre que casi no paréssim a descansar, ja que vam fer un non-stop sense dinar.

Vam sopar fora i després a prendre una copa en un bar del costat. Total que hem posava al llit a les 3.

L’endemà a les 8 només ens vam llevar 3 persones, en veure l’èxit i en confirmar que les pistes estaven tancades per culpa del vent, vaig tornar a dormir, però ja no va ser el mateix.

A migdia vam decidir marxar cap a casa, però al final ens vam parar a dinar a mig camí alguns.

Si ho heu llegit tot fins aquí haureu vist que m’ho vaig passar genial i enhorabona per haver llegit tota la parrafada!

De sempre que m’ha agradat rebre postals i des de fa molt de temps que guardo totes les que rebo o que hem porten en una caixa, ara ja en tinc una bona pila, però tampoc a tonelades, ja que hi ha una condició fundamental i és que només són vàlides les postals que m’hagin portat gent que conec o que jo hagi anat a algún lloc, i com que som gent molt ocupada, no viatgem gaire.

Per donar les gràcies a tos els que m’envieu postals us deixo una imatge del meu escriptori, amb especial atenció a les dues últimes postals que he rebut, en total en tinc 8 de penjades, encara que no es poden apreciar totes.

P.D. encara tinc paret per anar penjant moltes postals, i sino sempre queda el sostre.

Aquí tenim una nova finestra!!!! ooehh!!

L’Ivo m’ha enviat la seva finestra tal com deia en un dels comentaris que va deixar

Via Ivo veig que comenta els llibres en procès o pendents de lectura, aquí van els meus:

En procès:
Shopaholic ties the knot ISBN 0-552-99957-1 de Shopie Kinsella, tercera part de “Boja per les compres”, i “Loca por las compras en Manhatan” i hem falten altres per finalitzar la colecció com “Loca por las compras tiene una hermana”

Com a curiositat, vaig començar el primer llibre en català, el segon en castellà, el tercer en anglès i els altres ja veurem… de moment no tinc pensat llegir-los.

A la pila:

Harry potter and the order of the phoenix ISBN 0-7475-5100-6 de J.K. Rowling doncs abans que surti la 5º pelicula tinc intenció de rellegir-me el llibre, aquesta vegada en anglès.
Feel: Robbie Williams ISBN 0-091-89753-X de Chris Heath la biografia de Robbie Williams, el cantant anglès no l’actor nord Americà. Pendent des de fa mooolt de temps
L’últim jurat ISBN 84-666-1425-7 de John Grisham, autor també de El Rey de los pleitos, llibre que ja vaig llegir i comenatar aquí.

Normalment no tinc una pila tant gran, no la deixo creixer gaire, però com que últimament miro bastantes series alguna cosa s’ha de veure perjudicada.

Segurament abans d’acabar-la llegiré algun llibre entremigs, ja que no tinc prioritat per antiguitat a la pila, potser demà compro algun altre llibre que tinc en ment i el començo abans que cap altre. La llista que tinc en ment es casi inesgotable! així que no la poso

Alguna pila més??

P.D. com a última curiositat: m’agrada forrar els llibres, encara que siguin de lectura, per això surten tant brillants a la foto. Un dels quatre no està forrat, quin és???