Tranquils que el vaig poder recuperar.

Primer de tot començarem cronològicament. El divendres després de sortir de treballar a les 15 va començar un cap de setmana d’esquí amb la gent de la feina, de les 24 persones que érem en coneixia 4 abans de marxar (de la gent que marxava el divendres només en coneixia 2 :S) i al tornar pràcticament a totes, així que l’objectiu principal està complert, un punt per mi!

Doncs res, a les 14:30 ja teníem els cotxes carregats i la gent repartida en 5 cotxes i cap amunt falta gent. Ruta habitual quan un va a esquiar, A2, parada a Lleida i quan ja es començava a fer fosc la N-230 direcció Vielha. Carretera de corbes, una nit fosca, catacrok cop de volant a l’esquerra, a la dreta, avancem uns metres i el cotxe es para. Cinc cotxes parats entre dues corbes, no era massa bon lloc per parar, hem atropellat algun animal de dimensions d’un gos o jabalí, el cotxe no arranca, avisem a la grua, tardaran uns 30 min, avisem a la guàrdia civil (estàvem a huesca, hi ha troços de la carretera que canvien de província) tardaran 2 H. Per casualitat passa un cotxe dels Mossos d’esquadra i ajuda una mica amb el trànsit. Descobrim que el que hem atropellat és un gos.

La gent comença a treure armilles grogues, surten com bolets per tot arreu, arriba la grua, carrega el cotxe, em recol·loco en un altre cotxe, sort que anàvem 3/4 per cotxe. Arribem al taller, allí ens diuen que l’endemà s’ho miraran per tant hem de descarregar i reorganitzar totes les bosses i esquís en els altres cotxes, tothom agafa alguna cosa i pràcticament amb 1 minut ho tenim tot recol·locat, perdo de vista totes les meves bosses, només tinc localitzats els meus esquís ja que a la gent li dona una mica de cosa el porta esquís i hem vaig passar tot el cap de setmana mount/umount porta esquís.

Em torno a recol·locar en un altre cotxe amb quatre companys de la feina i una de dues, o jo tinc una mala memòria que espanta o allí dins treballa molta gent i és impossible recordar totes les cares, deu ser la primera pq ells si que hem tenien localitzada

Arribem a la casa, nois aquesta gent porta una organització que en alguns moments supera la nostra i mira que nosaltres ja portem un rodatge! Per sopar no vam menjar macarrons però si un plat de pasta, això deu ser universal.

L’endemà lo típic, esmorzar, carregar cotxe, llogar esquís i ski ski skiiiiiiiii. Pega: un temps infernal. Boira, molta boira, va nevar tot el dia, i també feina una mica de vent. Al matí tothom va esquiar, però a mesura que anava passant el dia vam anant perdent gent cap a la cafeteria. Només vam parar 10 min per menjar alguna cosa i continuar esquiant.

Al final vam quedar dos grups, en total 5 persones, el meu grup èrem tres i quin nivell tenien!! (però no hem van deixar enrere ) Vaig gaudir al màxim les baixades que vam fer nosaltres sols, tot i la boira.

ATENCIÓ MOMENT DEL DIA: vam fer una mica fora de pistes, la neu era recent caiguda i continua caient, al principi genial, cap problema fins que vam arribar a una pendent, jo crec que era més aviat una paret, però bueno que hi farem de mica en mica i cap avall. Zas, Zap, paro, perdo l’equilibri i caic d’esquena fins abaix, m’aixeco, estic bé, els altres dos han tingut una bona perspectiva de la caiguda, m’estaven esperant a que jo baixes. He perdut un esquí miro amunt, no és gaire lluny així que pujo una mica i ja està. Tornem a fer la mateixa pista  i el fora pista. Zas, Zas, Zas (un de més) i croqueta va, aquest cop de cul. He tornat a perdre un esquí miro amunt:

Si! allò d’allà dalt és el meu esquí!

Intento pujar a buscar-lo però fallo en l’intent, així que decidim que els altres tornaran a pujar i jo m’espero amb l’altre grup de dos que ens havíem ajuntat en el que havia de ser l’última baixada.

De cop apareix un esquiador intrèpid que fa el mateix fora pistes, així que li demanem que el baixi i ell tot amablement i amb l’esforç ho aconsegueix, poso l’esquí i tirem avall per aconseguir els altres. Tornem a fer la mateixa pista, aquesta vegada per alleugement dels altres no faig el fora pistes.

Segons els meus companys de feina tinc que millorar la cunya, es que encara no la domino (és una broma que hem van fer els que estaven deixant la cunya, ells si que la dominen, i pq era la primera vegada que anava a esquiar amb ells). Amb els comentaris que vaig rebre crec que vaig superar les seves expectatives de nivell d’esquí També els va sorprendre que casi no paréssim a descansar, ja que vam fer un non-stop sense dinar.

Vam sopar fora i després a prendre una copa en un bar del costat. Total que hem posava al llit a les 3.

L’endemà a les 8 només ens vam llevar 3 persones, en veure l’èxit i en confirmar que les pistes estaven tancades per culpa del vent, vaig tornar a dormir, però ja no va ser el mateix.

A migdia vam decidir marxar cap a casa, però al final ens vam parar a dinar a mig camí alguns.

Si ho heu llegit tot fins aquí haureu vist que m’ho vaig passar genial i enhorabona per haver llegit tota la parrafada!