A mi hem van sorpendre les Niagara Falls, suposo perquè la gent acostuma a dir que estan bé però que no que no són de les millors que hi han. Suposo que hem van sorprendre basicament pq mai havia estat en unes cascades tant grans, no es una cosa que tinguem per aquí a Catalunya. El soroll que fa l’aigua al caure es ensordidor.

Crec que vaig tenir sort i les fotos reflecteixen l’espectacularitat de les cascades, s’ha de dir que ho tenen tot molt ben pensat pels turistes i et pots aproximar moltíssim als saltants d’aigua.

El que es veu a l’altre banda és el Canadà.

Una vista general de les cascades abans de pujar al vaixell que ens portaria fins a casi sota les cascades.   Es pot veure el vaixell allí entre mig de tota l’aigua.

Aquesta es la fila que fa tothom dins del vaixell ja que et donen un impermeable, talla única, que m’anava fins als peus. Una altre cosa que no m’esperava era l’impressionant vent que feia. Darrera meu es pot veure el pont que unix EEUU amb Canadà, al ben mig del pont hi ha una linea i les duese banderes dels països. A Cada extrem del pont trobes la aduana del país, el que no sé es que passa si et quedes al pont sense poder entrar a cap dels dos països. Per cert el nom del pont es rainbow, ben trobat el nom, ja que al caure l’aigua es forma una fina pluja d’aigua que fa que hi hagin arcs de sant martí.

Foto des del vaixell Maid of the Mist

Els canadens no tindran les millors cascades, però de segur que tenen les millors vistes a les cascades americanes.

Foto des del cantó canadenc.

Doncs un altre post sobre les vacances, ja sé que es comença a fer una mica pesadet el tema, però es que no tinc molt de temps i els post cada dia els costa més sortir…

He fet un video amb algunes de les fotos del viatge, els hi he posat musica i pq no sigui gaire aburrit les fotos passen bastant ràpit.

Video

Chicago és una ciutat de visita obligatoria per la gent que tingui pensat anar a USA i pels que ja hi són també (eh Laia). Aquesta ciutat té algo que la fa especial i no només pels seus edificis, el centre ple de botigues ni l’ambient de festa que hi ha pels carrers, sino per alguna cosa més.

A part de tot això pel centre de Chigago passa un riu que va fins al llac Michigan, és que la ciutat té de tot i com que només teniem dos dies per visitar-la vam fer una excursió de nit en bicicleta.

Aquí estic jo amb la meva bici que es deia John

Vistes de la ciutat amb el llac

Centre de Chicago amb el riu

A l’esquerra la font del parc Millennium, dissenyada per un espanyol, la font es molt curiosa ja que son dues torres, a la foto només en surt una, on es projectes cares de gent de Chicago i al cap d’una estrona de la boca surt un sortidor d’aigua i també en cau des de d’alt de tot. Com que t’hi pots apropar tant com vulguis la gent es pot mullar tranquilament, crec que és el que més agrada de la font.

A la dreta una altre vista del riu de dia.

Això potser costa una mica d’imaginar però és el metro de Chicago, per extrany que sembli el metro no és subterrani sino tot el contrari va per sobre dels carrers. No tenen gaires linies de metro i tampoc és que fagi gaire maco, ara curios si que ho és.

Platja del llac Michigan, és un llac tant gran que casi sembla un mar, excepte perque no fa olor a salat.

I a l’esquerra tenim la SEARS tower (si, la que tinc pintada a la paret de l’habitació) i vam pujar fins a dalt de tot!

A la dreta tenim una imatge de la ciutat des de dalt de tot de la sears tower.

Edificis, Millennium park i el llac Michigan

Nashville ciutat del country, gent amb botes i barret, i de bars.

Aquesta foto del carrer principal de Nashvill hi ha tot lo típic de la zona, bars amb musica en directe de country i botigues on podies comprar botes i barrets de cowboys.

Nasville és un lloc petit, molt de “poble”

I per divertir-nos una mica vam sopar en un lloc on feien “clases” de country, per cert és molt divertit (per una nit of course)

Vaig aborrir la musica country pq ens vam passar com tres dies només escoltavem això quan estavem a la furgo i cada dia passavem unes quantes horetes fent carreterra, els americans els encanta aquest tipus de música.