Aquest llibre va arribar per casualitat a les meves mans en una illa paradisíaca de Tailandia, gràcies a una de les companyes de viatges que se l’havia acabat de llegir i me’l va deixar. Notes on a scandal està escrit com si estigues basat en fets reals i ja us dic ara que no, tot és ficció, vaig tardar mig llibre en adonar-me’n.

El llibre és interessant i està escrit barrejant el present i el passat, fent que des d’un principi coneixes el final del llibre, però de totes maneres continua sent intrigant saber com s’arriba al final. Una lectura entretinguda, si et van els escàndols.

Havia deixat tantes coses per quan tornes de vacances que al final tenia una gran acumulació de feina. El que hem va portar més temps va ser la transformació de l’habitació dels ordinadors, ara convertit en un despatx de luxe. I pels que no hem creieu quan us dic que estic ocupada mireu els resultats i ja podreu endevinar que no són 5 minuts de feina:

Pintar les parets:

Un cop estan els mobles col·locats ficar-hi totes les coses:

A la casa del costat de la meva estan fent un edifici nou. I un dia a l’arribar a casa ens trobem amb això:

Encara vam tenir sort i no van obrir cap forat gran.

Vaig decidir canviar de pentinat, i de tenir aquest aspecte:

He passat a:

Paul Auster porta fins a l’extrem el seu estil de narració, fent que aquesta novel·la sigui una de les més desconcertant que he lleguit.

El desconcert que t’acompanya tot el llibre t’enganxa més i més per saber que passarà a la pròxima pàgina i a la pròxima, fins que arribes al final. Final que no desvelarè però que pot causar tot tipus de reaccions.