Un llibre que em van regalar i venia molt ben recomanat, que no decep a les expectatives.

Els personatges són increïblement surrealistes i això li dona un toc especial al llibre que et fa donar gràcies de que no hagem de conviure al mon real amb gent així, tot i que crec que algun o altre n’hi ha d’haver-hi per aquí.

La lectura del llibre és lenta basicament perquè la lletra és petita i et sembla que no arribaràs mai al final, això si, no tens moment per avorrir-te. A cada pàgina hi ha una aventura o altre, fent que al final del llibre tinguis un coneixement dels personatges que et semblen de la família.

Els moments còmics i inversemblants es succeeixen a un ritme que no creus possible que a la pàgina següent es superin, però ho fan. La imaginació de l’autor és brutal.

Una bona lectura per desconnectar i passar l’estona en qualsevol altre lloc de la vostra imaginació.

La platja, llibre en que es va basar la pel·lícula del mateix nom i protagonitzada per Leonardo Dicaprio, segur que casi tots l’heu vista.

Doncs el llibre està situat en les illes de Thailandia en les que vaig estar, tot i que la peli es va rodar en unes altres.

El llibre es recomanable, més pels paisatges i els llocs que descriu que a mi personalment és el que més gràcia m’ha fet del llibre, per saber que pot arribar a fer la gent aïllada del món i per continuar estant-hi.

Ningú hi pensa, però que passa quan aquell paradís idíl·lic que has trobat es converteix en un infern?

Aquest llibre va arribar per casualitat a les meves mans en una illa paradisíaca de Tailandia, gràcies a una de les companyes de viatges que se l’havia acabat de llegir i me’l va deixar. Notes on a scandal està escrit com si estigues basat en fets reals i ja us dic ara que no, tot és ficció, vaig tardar mig llibre en adonar-me’n.

El llibre és interessant i està escrit barrejant el present i el passat, fent que des d’un principi coneixes el final del llibre, però de totes maneres continua sent intrigant saber com s’arriba al final. Una lectura entretinguda, si et van els escàndols.

Paul Auster porta fins a l’extrem el seu estil de narració, fent que aquesta novel·la sigui una de les més desconcertant que he lleguit.

El desconcert que t’acompanya tot el llibre t’enganxa més i més per saber que passarà a la pròxima pàgina i a la pròxima, fins que arribes al final. Final que no desvelarè però que pot causar tot tipus de reaccions.

L’últim llibre que he llegit, Bogeries de Brooklyn, torna a ser un altre llibre de Paul Auster, continuo en la mateixa línea. El llibre es molt entretingut i és interesant, ara le trobat una mica fluix, he trobat a faltar les detallades descripcions i les relacions de les persones, podriem dir, potser, que és una mica més comercial que els altres.

Personatges amb problemes, o problemàtics,  que fan un recoregut per la seva vida amb més o menys sort, aquesta es l’essència dels llibres d’Auster.

Doncs al final ha arribat el final (segur??) valgui la redundància.

L’últim llibre et te enganxat fins a les últimes pàgines. A mi m’ha agradat molt, potser un dels que més, també perquè era un dels més esperats.

Si voleu saber com acaba ja sabeu que teniu que fer, i pels altres, a que espereu en llegir-los ?

  ¿Quién se ha llevado mi BlackBerry? és una novel·la divertida que et fa riure i en altres moments voldries matar el protagonista, un personatge que viu en el seu món sense escoltar a ningú, que canvia d’opinió segons amb qui parla, que s’apropia d’idees d’altres persones, que posa en dubte les capacitats de la seva dona, que tracta els altres amb menyspreu, i tot i així aconsegueix avançar en la seva carrera, en fi, tot un personatge. Espero que sigui fictici i no n’hagi de conèixer cap en la vida real.

La forma en que està escrit el llibre és molt original ja que tot està relatat amb els emails que escriu en Martin i n’hi ha algun dels que rep, sobretot els de la seva choach.
Si voleu passar una bona estona definitivament aquest és un bon llibre per aquest estiu.

Ja el tinc a casa, ara només falta trobar el temps per llegir-lo

Estic impacient per saber com acaba tot, per cert algú sap com s’anomenen els conjunts de set?  (com tres és trilogia, set són setlogia??? )

Abans de començar a parlar pròpiament del llibre, us heu fixat a la portada del llibre que el nom de l’autor és més gran que el títol del llibre?
Doncs un altre llibre sobre abogats, com l’altre que vaig llegir de John Grisham, aquest gira entorn el mon dels testaments, en concret d’un que hauria de fer rics als fills del propietari d’una de les fortunes més importants del planeta.

El llibre és lent, tot i que té un punt d’intriga no es suficient per no abandonar-lo durant uns dies, que fa que la lectura es torni una mica pesada.

Les parts en que els abogats comencen a discutir-se, tot i ser una part important del llibre, es un dels troços més lents de llegir. En altres punts es torna tant interesant que no sembla el mateix llibre.
En general és una lectura acceptable, però no excepcional.

Intriga, misteri, envolics, història, religió, ordres secretes, més misteri i una gran quantitat de personatges és el que formen la Hermandad de la sábana santa.

Al principi, al igual que la Biblia de barro, els personatges van apareixen fins que perds el compte i fins i tot es fa una mica complicat recordar tots els noms i el seu rol. A mesura que avances en la lectura tots va prenen forma i vas coneixent a cada personatge.

Un cop tens tot el misteri entremat no hi ha manera de deixar el llibre i cada pagina que llegeixes vols que ho resolguin tot , però es fa esperar fins al final el desenllaç.

Un llibre molt recomendable a tots.